Categories
destacats sala de premsa

Nota aclaratòria per evitar confusions sobre la darrera sentència del Tribunal Constitucional respecte el decret llei català sobre desnonaments en pandèmia

Primera valoració sobre l’anunci d’una sentència anul·latòria del decret-llei català per aturar desnonaments durant la pandèmia, que incloïa una precisió sobre la interrupció dels procediments de desnonament.

 

Ahir, alguns mitjans de comunicació es van fer ressò d’una nova sentència del Tribunal Constitucional respecte d’una norma catalana d’habitatge. Tot i que la sentència no ha estat publicada i s’ha anunciat tan sols en una nota de premsa (apartat 1, punt 5), emetem aquesta nota aclaratòria per explicar breument què significa i tractar d’evitar confusions sobre la Llei 24/2015 contra els desnonaments i els talls i uns de les seves mesures principals: els lloguers socials obligatoris per aturar els desnonaments.

 

En primer lloc, cal saber que la sentència anul·la tot el Decret llei 37/2020 de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19, que contenia una regulació pels desnonaments en pandèmia afegida a la  Llei 24/2015 i una precisió sobre la interrupció dels procediments de desnonaments fins que es fés l’oferta de lloguer social. Aquesta regulació va ser aprovada el novembre del 2020 pel Govern català i el recurs el va interposar el Govern de l’Estat.

 

En segon lloc, s’ha de tenir en compte que l’efecte principal és l’anul·lació de la moratòria de desnonaments catalana per la pandèmia (DL català 37/2020), que va deixar de tenir sentit quan la primera moratòria estatal de desnonaments per la situació sanitària (RDL estatal 11/2020) es va ampliar també a casos d’ocupació i no només per vulnerabilitat vinculada a la pandèmia (RDL estatal 37/2020), un mes després del decret Llei català que ara s’ha anul·lat (per una coincidència, tenen la mateixa numeració  o nom). En qualsevol cas, el decret llei que ara s’anul·la, estava vinculat a la situació d’estat d’alarma o a restriccions a la mobilitat, no vigents a dia d’avui, per tant l’efecte de la sentència no és rellevant a efectes pràctics, ja que la norma ja no s’aplicava i la moratòria estatal s’ha prorrogat, desvinculant-se de l’estat d’alarma i de moment fins el proper 30 de setembre del 2022, a través de Decreto-ley 2/2022, de 22 de febrero (Disposición final segunda), aprovat aquest dimarts al Consell de Ministres i vigent des del dia 23 de febrer.

 

En tercer lloc i sobre si s’aturen o no els procediments judicials de desnonaments perquè es faci l’oferta de lloguer social obligatori de la Llei 24/2015 i les seves ampliacions, la darrera aprovada just aquest dimecres al Parlament, és important saber com queden totes les peces conjugades, per no caure en equívocs i confusions. En efecte, el decret llei que el Tribunal ha anunciat que anul·la, inclou un mecanisme per mitjà del qual el procediment judicial s’havia d’interrompre fins que es formulés o acredités l’oferta de lloguer social obligatori -que es va introduir a la Llei 24/2015-  i això també decau. 

 

En quart lloc, cal tenir en compte que, per sort, la nova llei per aturar desnonaments aprovada el dia 23 de febrer al Parlament, gràcies a l’impuls de les entitats socials, recupera aquest mecanisme, però d’una forma més precisa. El que diu en concret és que s’interromprà el procediment perquè es faci l’oferta. En el cas que es realitzin alegacions o transcorri el termini concedit, si no s’ha realitat l’oferta o hi ha discussió sobre si compleix requisits, el Jutjat haurà de traslladar a l’administració d’aquests casos i el procediment seguirà endavant. És a dir que al jutge no li toca valorar si l’oferta és correcta o no, sinó que interromp el procediment fins que en doni  trasllat a les administracions si no s’ha acreditat l’ofert o si  hi ha discussió entre les parts sobre si l’oferta compleix requisits o no.

 

Per acabar, cal tenir present que la nova llei entrarà en vigor la setmana vinent i que cap Tribunal no s’ha pronunciat sobre el que inclou, ni respecte d’aquest mecanisme, ni respecte de totes les mesures que recupera.  Així doncs, aquesta sentència no anul·la en cap cas el lloguer social obligatori, que segueix plenament viu, sinó una precisió de com es controlava als Jutjats, que ara la nova llei ha canviat i/o precisat.

 

D’altra banda, tot plegat ens recorda que, malauradament, els tentacles de la banca arriben als parlaments/partits i que també influeix sobre els sectors més conservadors dels Tribunals, constatació davant la qual es fa necessari reaccionar per defensar els drets fonamentals. Sovint es diu que existeix un debat jurídic sobre si una llei autonòmica pot o no incidir en el procediment de desnonament, i és cert que existeix, però s’hi superposa un debat polític. Per exemple, vist el que ha passat amb l’informe sobre la Ley estatal de Vivienda del CGPJ -amb mandat caducat- on argumenta en contra d’una regulació estatal adduint que cal protegir les competències autonòmiques, mentre que després aquestes s’impugnen i s’anul·len; potser el que succeeix és que els alts estaments del poder judicial estan cooptats per posicions que s’oposen a la regulació de la funció social de la propietat per protegir el dret a l’habitatge (quan es fa desde les Comunitats Autònomes, és competència estatal i quan es fa desde l’Estat resulta que són competències autonòmiques). 

 

La resposta a tot aquest panorama és aplicar la nova llei catalana  al 100% des del primer dia: cal que la Generalitat i els Ajuntaments la facin complir amb fermesa i de forma immediata per protegir el dret a l’habitatge. És per això que des del Grup Promotor de la Llei ja estem treballant amb una serie de guies, tallers i documents útils perquè tota familias pugui aconseguir el seu lloguer social i evitar així desnonaments. Cal recordar que les lleis són eines que han de donar resposta als problemes que la societat té, i justament la Llei aprovada el passat dimecres va en aquest sentit.

 

A més, la nova llei d’habitatge estatal d’habitatge ha d’incloure que els procediments es poden interrompre si hi ha vulnerabilitat, per aportar una solució i tal i com s’ha fet amb la moratòria per la pandèmia, afegint que caldrà reallotjar la família i aprovar a nivell estatal el mecanisme del lloguer social obligatori per grans tenidors, que és el que dona una solució real als desnonaments, més enllà de tan sols aturar-los. Des de les entitats socials, com la PAH, s’està treballant fa mesos en aquest sentit.