La ILP habitatge, que avui es tramitarà per la via d’urgència extraordinària al Parlament, és més necessària que mai per frenar els efectes que té l’emergència habitacional en la salut mental i física.
Les dades del Consell General del Poder Judicial publicades a inicis d’aquest mes ens recordaven com, trimestre rere trimestre, Catalunya segueix encapçalant el vergonyós rànquing dels desnonaments.
No obstant, les dades oficials per explicar la magnitud i les implicacions d’aquest drama social són escasses, incompletes i de mala qualitat. Aquesta falta de dades no és casual, sinó que denota una clara voluntat política d’invisibilitzar una problemàtica greu que té uns clars responsables polítics.
Per aquesta raó, les entitats promotores de la ILP no només hem estat propositives portant a terme diferents propostes legislatives per solucionar l’emergència habitacional, sinó que també hem volgut posar noms, cares i dades a la greu situació d’emergència habitacional que travessa el país.
L’any 2013, l’Observatori DESC i la PAH vam publicar l’Informe “Emergència Habitacional en el Estado Español. La crisis de las ejecuciones hipotecarias y los desalojos desde una perspectiva de derecho” on, aportàvem dades inèdites sobre l’impacte en les persones afectades i el comportament de les entitats financeres.
Avui, presentem un nou Informe per aprofundir en la realitat de l’emergència habitacional a Catalunya i els seus impactes en els drets fonamentals. L’estudi ha estat realitzat novament per l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, amb la col·laboració del projecte europeu de recerca SOPHIE sobre l’impacte de les polítiques estructurals en les desigualtats en salut i el grup de recerca EMIGRA (CER-Migracions, UAB).
L’Informe «Emergència habitacional i dret a l’habitatge a Catalunya. Impactes en el dret a la salut i en els drets dels infants de la crisi hipotecària» analitza la problemàtica que pateixen a Catalunya les persones amb dificultats per fer front a l’hipoteca a partir de l’anàlisi de més de 900 enquestes realitzades a persones que han contactat amb la PAH durant els mesos d’octubre i novembre de 2014. Tot i no tenir caràcter exhaustiu l’amplitud de la mostra permet detectar patrons comuns.
L’anàlisi de les enquestes aporta, en primer lloc, informació sobre el perfil sociodemografic i els factors de vulnerabilitat de les llars catalanes afectades. En segon terme, la mostra detalla el diferent comportament de les entitats financeres a Catalunya, unes dades que tant els propis bancs com l’Administració encara no han volgut facilitar a dia d’avui. Finalment, l’estadística permet avaluar els impactes de la problemàtica en el dret de les persones afectades, i molt especialment dels nens, a disposar d’un habitatge digne i a gaudir del més alt nivell possible de salut.
Amb tot, els resultats obtinguts són alarmants. L’emergència habitacional que pateix Catalunya està afectant no només el dret a l’habitatge, sinó també d’altres drets fonamentals com el dret a la salut de tots els membres que integren la llar, menors d’edat inclosos. Per exemple, el 70% dels nens i nenes fills d’afectats per la hipoteca enquestats han estat tristos alguna vegada durant l’última setmana davant el 10% de la població infantil catalana; el 88% enquestats pateixen mala salut mental, davant del 13% del global de Catalunya.
Davant d’aquest drama social, iniciatives com la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica prenen més sentit que mai. Es urgent aprovar la ILP habitatge per poder aturar els desnonaments -tan de lloguer com d’hipoteca-, poder donar una segona oportunitat real a les famílies sobreendeutades, i crear un parc públic de lloguer social que pugui donar resposta a la creixent emergència habitacional que pateix el país.
I és que amb la ILP habitatge que actualment està en tràmit al Parlament, no només hi ha en joc el dret a l’habitatge, sinó també el dret a la salut física i mental de les famílies afectades, amb especials implicacions en els nostres infants.
#AvuiEsPot
*Podeu consultar l’Informe complet aquí.