Categories
Notícies

L’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Taula del Tercer Sector reclamen aprofitar al màxim el conveni que regula la pobresa energètica

Un any després de l’acord signat entre la Generalitat de Catalunya i Endesa, encara hi ha compromisos recollits al conveni que no s’han complert

Les entitats i els moviments socials defensen que és urgent resoldre el deute acumulat durant el 2021, crear el fons d’atenció solidària, generalitzar la instal·lació dels comptadors socials i ampliar el conveni amb la resta d’empreses energètiques

Posen en valor les potencialitats del conveni i l’avenç que ha suposat a l’hora de treure pressió i angoixa a les famílies en situació de vulnerabilitat energètica

L’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han fet balanç del primer any de funcionament del conveni que regula la pobresa energètica, signat per la Generalitat de Catalunya i Endesa.

Les dues entitats reclamen que s’aprofiti al màxim el potencial que ofereix aquest conveni que estableix mecanismes importants per donar resposta a les situacions de pobresa energètica. Aquest fenomen s’ha agreujat en els últims mesos pels efectes de la crisi social derivada de la COVID-19 i ara també per l’augment disparat dels preus de l’energia, un context que cada cop empobreix energèticament més les llars catalanes en situació de vulnerabilitat.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Taula del Tercer Sector insten les administracions a accelerar el compliment dels compromisos recollits a l’acord que encara no s’han resolt:

  • Resoldre el deute acumulat per les famílies durant el 2021. L’acord recollia com s’assumia el deute acumulat entre el 2015 i el 2020, però, no s’ha avançat en la resolució dels impagaments a partir de l’1 de gener de 2021, just en plena emergència social. Això ha tornat a generar molta incertesa i pressió a les famílies que no poden fer front al pagament de les factures energètiques.
  • Crear el Fons d’atenció solidària. Al conveni, la Generalitat es compromet a desenvolupar aquest fons, finançat, com a mínim, en un 50% per les companyies subministradores i, com a màxim, en un 50% per la Generalitat. Un any després, encara no s’ha posat en marxa i aquest fet impedeix que a Catalunya disposem d’un mecanisme estable per prevenir i fer front als impagaments de famílies en situació de vulnerabilitat.
  • Generalitzar els comptadors socials. L’acord especifica que Endesa es compromet a garantir l’accés al subministrament bàsic d’electricitat a través de la instal·lació d’un comptador social a famílies en situació de vulnerabilitat que es trobin en situació d’ocupació en precari, disposin del certificat d’empadronament vigent i d’un informe dels serveis socials municipals. Actualment, a Catalunya només se n’han instal·lat una quinzena, fet que evidencia que la mesura, que pretén evitar que aquestes famílies hagin de triar entre viure a les fosques o connectar-se irregularment a la xarxa, no s’ha desplegat com caldria. Cal un lideratge clar per part de la Generalitat perquè els Serveis Socials municipals tinguin clar el procediment i s’evitin bloquejos administratius. Per altra banda, és necessari que Endesa deixi de tallar connexions irregulars sense informar abans dels seus drets a les famílies afectades.
  • Ampliar el conveni amb la resta d’empreses energètiques. L’acord signat només és amb Endesa i encara falta aconseguir el compromís de les altres companyies subministradores com Naturgy i Iberdrola que, tot i tenir menys abonats que Endesa, també operen a Catalunya.

La Taula i l’APE defensen que el conveni que regula la pobresa energètica és una bona eina i valoren l’avenç que ha comportat a l’hora de treure pressió i angoixa a les famílies en situació de vulnerabilitat energètica. Per això, insisteixen al Govern i a la resta d’administracions implicades que cal prémer l’accelerador per avançar en aquestes qüestions pendents, que són clau perquè el conveni funcioni al 100%. Així mateix, celebren la coordinació i la interlocució estable aconseguida entre les administracions públiques, les entitats municipalistes i els agents socials a través de la Taula de Pobresa Energètica.