L’avançament dels resultats d’un nou estudi sobre Emergència Habitacional a Catalunya posa sobre la taula la necessitat d’aprovar a ILP habitatge amb caràcter d’urgència
Ahir, l’Obseratori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca van fer públics els primers resultats de l’estudi “Emergència habitacional i dret a l’habitatge a Catalunya. Impactes en el dret a la salut i en els drets dels infants de la crisi hipotecària”. Aquest Informe, que es farà públic íntegrament al febrer de 2015 constitueix un nou pas en la tasca de la PAH i l’Observatori DESC per fer front a la manca de dades quantitatives i qualitatives de qualitat sobre les dificultats en l’accés a l’habitatge arran de l’esclat de la bombolla immobiliària. En aquest sentit, el 2013 ambdues entitats ja van publicar l’Informe “Emergencia Habitacional en el estado español. La crisis de las ejecuciones hipotecarias y los desalojos desde una perspectiva de derechos” que ja apuntava els greus efectes de la crisi hipotecària en la salut, així com la gran quantitat d’infants en risc de desnonament.
Els primers resultats que es van avançar ahir confirmen la gravetat de la situació i la urgència per prendre mesures des del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat per aturar immediatament l’emergència habitacional i la pobresa energètica. L’Informe constata com l’emergència habitacional que registra Catalunya, no afecta només el dret a l’habitatge, sinó també altres drets fonamentals com el dret a la salut de tots els integrants de la llar, menors inclosos.
Les dades reflexen que el 52% de les persones afectades de l’enquesta tenen menors a càrrec, un 42% d’aquestes viuen sota l’amenaça de ser desnonades. Tanmateix, només el 26% de les famílies amb menors ha rebut atenció per part de serveis socials. Aquestes mateixes famílies també es veuen afectades pels talls de subministraments: el 32% de les llars enquestades han patit talls d’electricitat i el 23% talls d’aigua. Més de la meitat d’aquests talls han afectat a famílies amb menors.
Especialment alarmants són els resultats relatius a l’impacte en salut de les execucions hipotecàries. El 73% dels homes i el 50% de les dones declaren patir mala salut, doblant les xifres relatives al conjunt de la població de l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya 2011-2012 a Catalunya. Pel que fa a la salut mental, les dades encara són més alarmants: un 80% dels enquestats declaren tenir mala salut mental. Igualment passa amb la percepció dels adults responsables dels menors, declaren que el 16% dels nens i un 13% de les nenes pateixen mala salut, que segons l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya a Catalunya son 7% i 6%.
L’enquesta també recull l’impacte en la mobilitat escolar, el 22% de les llars declaren que han hagut de canviar d’escola a conseqüència de les dificultats per afrontar el pagament de l’hipoteca, un 47% dels quals ho ha hagut de fer durant l’any acadèmic. Així mateix, dues terceres parts de les famílies amb menors han hagut d’abandonar alguna activitat extraescolar, un dret al lleure reconegut a la Convenció sobre els drets de la Infància (Nacions Unides, 1990).
Els primers resultats de l’Informe constitueixen una excel·lent radiografia de la greu emergència habitacional que, des de fa temps, està vivint Catalunya i apunten la necessitat d’aprovar mesures d’urgència. En aquest sentit, la Iniciativa Legisltaiva Popular presentada la setmana passada posa a disposició dels responsables polítics solucions per acabar amb els desnonaments, oferir mecanismes de segona oportunitat per les famílies sobreendeutades, mobilitzar els pisos buits de la banca i grans propietaris per a lloguer social i garantir el dret a subministraments.
Convé recordar que Catalunya acumula 450.00 habitatge buits (100.000 en mans de les entitats financeres) i que les companyies elèctriques gaudeixen d’una situació econòmica privilegiada, sumant una mitjana de beneficis d’uns 3.849 milions d’euros entre 2008 i 2012. Aquesta gran concentració de riquesa per part d’entitats financeres, grans immobiliàries, fons voltors i empreses de subminstrament propicia l’augment de les desigualtats i la situació d’emergència habitacional en que està immers el país.
Amb la ILP sobre la taula, no fer ús de les competències exclusives del Govern en matèria d’habitatge i protecció de consumidors seria un greu irresponsabilitat política i econòmica. Avui, tenim les eines per acabar amb la condemna de milers de persones a la pobresa i l’exclusió social de per vida i acabar amb la vulneració de drets humans més bàsics, tan sols cal voluntat política per utilitzar-les. Avui és possible, demà pot ser massa tard.
#AvuiEsPot