Ambdós partits s’alien per impulsar una reforma legal a Catalunya que pot perjudicar les famílies vulnerables que ocupen habitatges de grans tenidors
Vincular l’ocupació amb la delinqüència criminalitza les persones vulnerables desnonades i abandonades per les institucions
25 de gener 2023
Avui el Parlament votarà a favor o en contra de la tramitació per lectura única de dues proposicions de llei impulsades per Junts i Ciutadans entorn les ocupacions, que segons la premsa poden ser fusionades en una de sola.
La proposta de Ciutadans pretén modificar el Codi Civil català per habilitar una via específica perquè les comunitats de propietaris puguin iniciar accions judicials de cessament en totes les suposades ocupacions que afectin la seguretat o la convivència, sense diferenciar entre qui sigui el propietari. La proposició de llei de Junts, que només afectaria pisos de grans tenidors, va més enllà incloent en el Codi Civil una via especial amb la qual una comunitat de propietaris podria acabar demandant als jutjats ocupacions que “alterin greument la convivència, l’ordre públic o posin en perill la seguretat o la integritat de l’immoble” per aconseguir el desallotjament. També pretenen modificar la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge perquè pugui fer-ho l’Administració.
Si bé el seu objectiu “oficial” seria actuar en ocupacions d’habitatges amb suposada alteració de la convivència veïnal, aprovar-ho pot afectar greument els drets de les famílies vulnerables que s’han vist obligades a ocupar perquè no tenen alternativa, després d’haver estat desnonades, excloses pel mercat i quan les administracions els han donat l’esquena.
Els motius que ens alarmen i que denunciem, són els següents:
- Els casos on s’actuaria s’engloben en una definició totalment ambigua i que pot ser un “colador” on entrin famílies vulnerables, ja que enlloc s’exclouen. Les “ocupacions sense títol que alteren la convivència, l’ordre públic, o posen en perill la integritat i seguretat de l’immoble” són un concepte jurídic indeterminat, que podria afectar, per exemple, a qui pateix pobresa energètica, li tallen la llum o l’aigua i no té altra opció que accedir als subministraments sense autorització. Quins són els casos en què es podrà instar desallotjament? Respondran a fets comprovats o a meres percepcions? Qui garantirà que no hi hagi persones vulnerables, com per exemple menors?
- Es trasllada la (ir)responsabilitat dels grans tenidors respecte com (mal)gestionen el patrimoni propi, a l’Administració i la comunitat. Qui abandona els seus habitatges és la propietat, en molts casos per contribuir alhora al missatge criminalitzador que vincula ocupacions a delictes, amb l’únic fi d’especular i negant-se a cedir els habitatges en desús per a lloguer social.
- Responsabilitzar les comunitats de propietaris pot promoure un efecte de “control i enfrontament” entre veïnes, contraproduent per la convivència i mancat de garanties, terreny adobat per les arbitrarietats, fomentant una “guerra entre l’últim contra el penúltim”, que no soluciona el problema, sinó que agreuja i abona el terreny al racisme i l’aporofòbia.
L’ambigüitat i redactat poc consistent de la proposta normativa, presenta molts dubtes en la seva eficàcia per combatre els delictes. Més quan ja existeixen vies d’actuació administratives per casos puntuals i/o greus, on es pot declarar la inhabitabilitat o altres mesures cautelars vinculades a investigacions judicials.
Posar el focus en la delinqüència, el treu del problema que envolta la majoria de les ocupacions: l’enorme dificultat per accedir a un habitatge digne i els milers de desnonaments. No existeix una relació provada entre ocupació i delinqüència; en canvi, sí que existeix amb la pobresa i l’exclusió de les famílies.
Si es vol abordar l’ocupació i l’accés precari a un sostre, s’ha de garantir el dret a l’habitatge digne i adequat. Cal aplicar la Llei 24/2015, la Llei 18/2007, regular els preus dels lloguers, buidar les meses d’emergència reallotjant en habitatges dignes i augmentant el parc públic a través d’un pla de xoc. Exigim lloguers socials antidesnonaments, multes per no conservar els habitatges o tenir-los en desús, cessió o expropiació dels pisos buits de la banca, voltors i de la Sareb per posar-los a disposició de qui els necessita.
Junts era, fins fa 4 mesos, màxim responsable d’habitatge del Govern i la situació actual prové de les seves males polítiques. Volem recordar, a més, que Ciutadans ha votat sempre en contra del dret a l’habitatge i Junts ja va presentar esmenes que retallaven la llei de regulació dels lloguers i l’ampliació de la Llei 24/2015 antidesnonaments.
Exigim als grups polítics la fi dels discursos falsos i solucions reals. Prou de “lleis desokupa” com la del Congrés o la catalana i zero demagògia amb els més de 9.300 desnonaments anuals i el 99% de les ocupacions, que en són conseqüència.
Durant els pròxims dies anunciarem mobilitzacions! Fem una crida al carrer per defensar el dret a l’habitatge i aturar la criminalització de les famílies que pot comportar aquesta reforma legal!