Les solucions i receptes per construir un model d’habitatge que prioritzi l’accés digne de les persones a un bé fonamental és qüestió de voluntat política.
Els dies 1 i 3 de juliol es celebra al Parlament de Catalunya el ple per la reconstrucció, un monogràfic sobre la covid 19 i mesures per fer-hi front.
Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 de mesures urgents contra els desnonaments i talls hem elaborat un document on es fa una análisis de la situació i es proposen mesures d’emergència i estructurals per fer front a la crisi sanitària que està posant encara més al descobert les deficiències que ja patia la nostra societat. En matèria d’habitatge a Catalunya s’han executat 269.159 desnonaments des de l’esclat de la crisi financera del 2008. Si a aquest nombre li sumem els denominats desnonaments invisibles, dels qui que es veuen forçats a abandonar casa seva per no disposar d’un contracte en regla o per evitar l’execució del llançament, la realitat queda nua i visible amb tota la seva duresa.
L’aprovació de la Llei 24/2015 i els decrets que l’amplien, ha estat una fita en la resposta a la problemàtiques de l’habitatge a Catalunya. No obstant això, com es reconeix en el propi text de la llei, les mesures que s’hi contemplen són respostes d’emergència.
És important no oblidar que l’exclusió residencial no és conseqüència d’una crisi temporal, sinó el resultat de les polítiques estructurals que s’han dut a terme durant les últimes dècades.
Per això, i tenint en compte altres èxits aconseguits pel moviment de defensa del dret a l’habitatge, com la introducció de l’obligació de destinar el 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a habitatge assequible a Barcelona, sabem que hi ha alternatives concretes al model especulatiu, en què es respectin els drets fonamentals.
Els moviments socials i les entitats hem construït durant els últims anys un teixit de suport mutu i defensa col·lectiva per protegir-nos davant els abusos i l’exclusió que cada dia arrenquen a milers de persones de casa seva. No obstant això, són necessaris canvis legislatius profunds i polítiques públiques valentes.
La falta de parc públic i la pujada de preus de lloguer lliure fan cada vegada més difícil l’accés a l’habitatge a les ciutats. Llavors, encara que des de la ciutadania s’aconsegueixi legislar per fer front a l’emergència, com va ser el cas de l’aprovació del DL de mesures urgents 17/2019 que amplia la Llei 24/2015 amb més mecanismes per frenar els desnonaments, cal adoptar també mesures estructurals i que corresponsabilitzin a d’altres institucions i al sector privat. I és que en l’habitatge, com en la sanitat o l’educació, si ens hi impliquem totes i som corresponsables, sortirem de la situació de pandèmia i de crisi plegades. Perquè si volem deixar enrere qualsevol corba, ja sigui la dels contagis o la dels desnonaments, hem d’estar juntes i no deixar a ningú enrere, sinó, mai ens en sortirem.
Per això que des de les PAH de Catalunya, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica creiem que les següents mesures poden ajudar a sortir d’aquesta pandèmia amb més drets i sobretot escoltant i atenent les necessitats i propostes de les famílies que ho estan passant més malament. Moltes de les mesures ja s’han posat amb anterioritat sobre la taula, esperem que aquest cop sigui l’últim i s’implementin per no tornar a repetir errors del passat.