Els Ajuntaments de les ciutats més poblades de Catalunya acorden coordinar accions urgents per garantir que no hi hagi cap retrocés en els drets que la Llei protegeix
El Grup Promotor de la ILP Habitatge, convertida en la Llei 24/2015 i parcialment suspesa per un recurs del govern del PP al Tribunal Constitucional, es va reunir, aquest dimecres 25 de maig, amb els responsables municipals de les 11 ciutats catalanes més poblades i les entitats municipalistes. Després dels acords presos a la jornada de treball -que contemplen entre d’altres noves trobades, la coordinació entre els municipis, iniciar un cens d’habitatges buits i sancionar els de grans tenidors i adaptar els reglaments de les Meses d’Emergència -el grup promotor, format per la PAH, l’APE i l’Observatori DESC, valora les fites assolides amb el següent comunicat.
- D’on venim?
El 29 d’abril passat, el Govern en funcions del PP va interposar un recurs contra la Llei 24/2015, al qual vam reaccionar amb protestes al carrer i l’elaboració d’un full de ruta per aturar el retrocés de drets, que vam presentar a la cimera convocada pel President Puigdemont el 3 de maig passat.
- Per què la jornada de treball amb els municipis el 25M?
A la cimera del 3 de maig, els municipis es van alinear amb les accions plantejades pel Grup Promotor de la llei, indicant que calia aplicar-les immediatament. Per aquesta raó, vam convocar els 12 municipis més poblats de Catalunya a la trobada celebrada ahir a Barcelona, després que les PAH de cada ciutat presentessin als ajuntaments i exigissin el compliment de la “Proposta d’Actuacions urgents i coordinades pel dret a l’habitatge i els subministraments”.
- Quins acords, com seguim?
La jornada de treball tenia un objectiu clar: acordar accions concretes i coordinades. A la trobada van participar càrrecs electes i tècnics d’habitatge i l’àrea social dels ajuntaments de Barcelona, Lleida, Girona, Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Reus i Sant Cugat del Vallès. En el cas de Tarragona, tot i que també van ser convidats i participaran del procés amb la resta, no van poder assistir a la reunió. També es van sumar al grup de treball l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació Catalana de Municipis (FCM) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Els assistents van valorar molt positivament aquest espai de treball i s’ha decidit donar-li continuïtat mensual per així comptar amb una eina de treball, coordinació, intercanvi d’informació i planificació d’estratègies i accions conjuntes, alhora que abordar reptes compartits i avaluar els impactes reals sobre el dret a l’habitatge.
Els participants comparteixen el diagnòstic de l’emergència social que suposa la suspensió de la Llei 24/2015 i un dels principals acords consensuats pels ajuntaments és que assumeixen que és clau iniciar accions a nivell local coordinadament amb els altres municipis, a més que es faran càrrec de facilitar informació relativa a habitatge i pobresa energètica per publicar-ne informes. A més, també han expressat la problemàtica que suposa la infradotació del parc públic de lloguer social.
També s’ha establert com a mesura prioritària mobilitzar l’habitatge buit, així que s’ha acordat multar i sancionar els habitatges buits de grans tenidors. Tal com insisteix la PAH des de 2013, és imprescindible penalitzar l’incompliment de la funció social de l’habitatge i la Llei 18/2007 permet fer-ho amb la imposició de multes coercitives i sancions de fins a 500.000 euros a pisos injustificadament buits. Tanmateix, per poder ampliar aquest objectiu és necessari iniciar un inventari d’habitatges buits a cada municipi.
Un altre punt dels acords ha estat adaptar els reglaments de les Meses d’Emergències municipals abans de setembre. L’objectiu és incorporar-hi, com a requisits d’accés, els criteris d’exclusió residencial de la Llei 24/2015, així com continuar utilitzant els percentatges establerts a la Llei 24/2015 com a barem pel càlcul del preu del lloguer en els reallotjaments i els lloguers socials. A més, també es desplegaran campanyes que informin la ciutadania dels seus drets en matèria d’habitatge i pobresa energètica, així com les vies per assegurar-los i la possibilitat de denúncia en cas de vulneració.
En l’àmbit de la pobresa energètica, el grup promotor i les administracions municipals comunicaran a la Generalitat els incompliments de la Llei 24/2015 per tal que actuï en conseqüència, és a dir, imposant les preceptives sancions. A més, els ajuntaments que ja hagin iniciat els expedients sancionadors continuaran exercint la seva potestat sancionadora. Un dels consensos clau de la trobada és la responsabilitat del Govern de fer complir la part de pobresa energètica que continua vigent amb la suspensió parcial de la llei. Per aquesta raó, cal inspeccionar d’ofici les empreses subministradores pels possibles incompliments en el termini màxim d’un mes, així com convocar una trobada per signar els convenis que estableix i que el Grup Promotor va entregar al President fa dos mesos. S’expressa la voluntat que en aquesta trobada participi, no només el Govern de la Generalitat, sinó també els agents que ens vam reunir el 25 de maig.
Per últim, es va decidir instar a la Generalitat de Catalunya conjuntament a augmentar la partida pressupostària destinada a polítiques públiques d’habitatge per tal de donar resposta a l’emergència habitacional i obrir urgentment la convocatòria de nous ajuts de lloguer aquest any i els següents en forma de convocatòria oberta permanentment, com es fa a la resta d’Europa, cosa que permetria evitar milers de desnonaments.
L’alarma pel canvi d’actitud de la banca -tornant a ordenar desnonaments i trencant les possibilitats de cessió d’habitatges- amb la suspensió de la Llei 24/2015 justifica la necessitat de convocar una reunió entre la Generalitat de Catalunya i les entitats financeres per tal de tancar un acord per mitjà del qual es comprometin a continuar aplicant els criteris de la Llei 24/2015.
També és clau que la Generalitat convoqui una reunió on expliqui als municipis l’estat dels treballs de redacció de la nova Llei que està en marxa i desenvolupi reglamentàriament la Llei 18/2007 per homogeneïtzar criteris i facilitar-ne aplicació.
La propera trobada entre el Grup Promotor i els ens locals serà l’1 de juliol i servirà per avaluar el compliment dels compromisos i per abordar, entre d’altres, les ocupacions, la pujada de preu dels lloguers i altres maneres d’accedir al dret a l’habitatge.
Un cop més queda clar que la ciutadania organitzada és la punta de llança de la defensa del dret a l’habitatge. La reacció de defensa de la Llei 24/2015 davant l’atac del Partit Popular i la banca, abans i després de la indignant impugnació, ha estat tenaç, contundent i exemplar.
Ara toca que els Ajuntaments moguin fitxa. Estarem vigilants perquè així sigui!
Ens defensem de desnonaments i de talls, pressionem els bancs, recuperem habitatges, canviem les lleis que els governs no s’atreveixen a tocar, defensem les lleis que conquerim dels atacs de la màfia i asseiem qui faci falta en una taula perquè faci el que sol no s’atreviria a fer.
Ho continuarem fent fins aconseguir que el dret a l’habitatge digne no es vulneri mai més!
