Ara fa quatre mesos que el govern en funcions del PP, en un acte de servei a la banca, va interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra la Llei 24/2015. Durant els 9 mesos que ha estat vigent, la Llei contra l’emergència habitacional catalana, nascuda d’una Iniciativa Legislativa Popular impulsada des de la societat civil, s’ha demostrat com l’eina més garantista per aturar l’emergència habitacional i per fer complir la pròpia Constitució, l’article 47, i el dret a l’habitatge digne.
El passat divendres es va fer públic que el Tribunal Constitucional (TC) manté la suspensió dels articles impugnats de la Llei 24/2015 fins que dicti sentència. Aquesta decisió evidencia la pressió de les entitats financeres al govern i al TC per mantenir els seus privilegis en detriment dels drets de totes les ciutadanes i posa de manifest, una vegada més, la falta de divisió de poders. Mentrestant, la situació de les persones en perill de desnonament i amb deutes impagables continua sense solució per part del govern. El parc públic de lloguer segueix sent inferior al 2% del total d’habitatges, donant escasses opcions als municipis per fer-lo créixer.
El TC esgrimeix bàsicament motius econòmics per a no aixecar la suspensió. Els arguments no són jurídics i encara menys de justícia, sinó de “sostenibilitat financera”. Segons l’auto del Tribunal Constitucional, el qual publiquem íntegre per tal que estigui a l’abast de tothom, la Llei 24/2015 té les següents implicacions:
· Contradiu el “Memoràndum” signat el 2012 amb la UE ja que afecta els objectius de la SAREB i la reestructuració de les entitats financeres ordenades pel FROB. És a dir, afecta el rescat bancari i la continuació del negoci immobiliari de la SAREB perquè podria desincentivar la venda de paquets de pisos. Sorprenentment, obliden que la legislació espanyola contradiu la normativa europea i els compromisos internacionals adquirits per l’estat espanyol en matèria de drets fonamentals, segons el TJUE.
· Conté mesures similars a les lleis ja suspeses pel TC, la Banca i el PP, d’Andalusia, Navarra, Canàries i País Basc, i que per tant aquest efecte acumulatiu de normes autonòmiques en un mateix sentit, retallant privilegis de la banca, afecta negativament al sistema financer i l’efectivitat de les mesures estatals en política econòmica i provoca un “deteriorament financer de la Banca incidint sobre els seus beneficis”.
Per tot això, conclouen que genera danys i perjudicis que l’Estat no podrà reparar i s’ha de mantenir la suspensió. S’afirma, a més, que el govern de l’estat ja ha legislat per revertir l’emergència habitacional i que l’existència de normes estatals i autonòmiques que tenen “idèntic objectiu” provoca inseguretat jurídica i fa impossible desplegar la norma estatal. Argument escandalós tenint en compte que les citades han tingut un impacte ínfim, bé per ser voluntàries per a les entitats financeres, bé pel requisits restrictius per acollir-s’hi; però sobretot perquè és evident que les mesures estatals que no han aturat els desnonaments ni els talls, que segueixen augmentant, ni han aconseguit acabar amb el sobreendeutament o mobilitzar l’habitatge social que necessitem.
És important destacar els tres vots particulars, de la Vicepresidenta del TC i dos magistrats més, que contradiuen l’auto del TC de forma contundent. Aquests tres magistrats ja van discrepar amb els autos relatius a la llei andalusa, la navarra, l’andalusa i la canaria. Conclouen: “creemos que no ha quedado acreditado que la inmediata aplicación de la Ley 24/2015, pueda acarrear más daño al interés general que el derivado de la contradicción denunciada con la legislación estatal. Ello no es, sin duda, razón suficiente para enervar la presunción de validez de las disposiciones legales autonómicas. De ahí que el Auto del que discrepamos deberia haber acordado el levantamiento de la suspensión”.
És inconcebible que el TC qüestioni la constitucionalitat de l’única norma que fa complir l’article 47 de la Constitució, i que per sobre d’interessos privats s’ha demostrat imprescindible per a la salvaguarda de l’ interès general de la ciutadania. El PP i el Tribunal Constitucional parlen d’estabilitat financera com a eufemisme per no dir privilegis de la banca, i d’economia com a sinònim dels beneficis d’uns pocs. És que els centenars de milers de famílies endeutades i desnonades condemnades a l’exclusió social i financera no formen part de l’economia real? Quan es tracta de rescatar les persones apareixen riscos insalvables, en canvi res no passa quan es rescata als poderosos. Un exemple n’és el forat que provoca a l’economia el rescat bancari que no es retornarà o els milers de milions d’euros que els bancs van condonar a les constructores i les grans immobiliàries, sense riscos per a l’estabilitat financera.
Els països més avançats i en els quals constantment ens emmirallen tenen fa anys lleis de segona oportunitat, anti-desnonaments i en favor de l’habitatge social. Ja n’hi ha prou de sobreprotegir a la banca! Nosaltres continuarem com fins ara, aplicant en el nostre dia a dia tot l’articulat de la Llei 24/2015: aturant desnonaments, alliberant a les famílies del deute, aconseguint lloguers socials, recuperant l’habitatge buit de la banca i la SAREB, és a dir, autotutelant el nostre dret a un habitatge digne. I que ningú ho dubti, no deixarem d’assenyalar la connivència de la banca, el PP i el TC.
Vam néixer per acabar amb les lleis injustes i aconseguir altres de justes. La lluita pel dret a l’habitatge és imPAHrable: ho aconseguirem!!!