Avui el Grup Promotor de la Llei 24/2015 de Catalunya contra els desnonaments i els talls, nascuda d’una Iniciativa Legislativa Popular, la ILP Habitatge, el 2014 i aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya ha participat en la primera reunió del Pacte per Barcelona per treballar la sortida de la crisis originada per la pandemia global del coronavirus.
En la reunió que ha presidit l’alcaldessa Ada Colau i el primer tinent d’alcalde Jaume Colboni han participat més de 60 persones, representants de diferents sectors com del teixit econòmic, social, educatiu, cultural, esportiu i científic de la ciutat.
Cada representant ha tingut uns minuts per poder explicar des del seu vessant com treballar en aquest pacte. Concretament des de la comissió Llei 24/2015 hem fet la següent intervenció:
Fa 12 anys, el model econòmic i d’habitatge va esclatar pels aires i les conseqüències per a la majoria de la població foren nefastes. Venim d’una bombolla immobiliària i d’una crisi econòmica molt greu, on es va primar el benefici de pocs per sobre dels drets de moltes, rescant als bancs i no a les persones, i passant després a una bombolla de lloguer on es permet que fons voltors i qui especula amb un bé fonamental com és l’habitatge, segueixi passant per davant les veïnes que són expulsades dels seus habitatges i barris, criminalitzant sovint les més vulnerables, com les persones sense llar o les que accedeixen sense títol a habitatges buits al ser desnonades, quan, com sabem són la conseqüència més greu de les polítiques totalment insuficients adoptades a nivell estatal i autonòmic en els darrers anys en matèria d’habitatge.
Encara que alguns s’entestin a ignorar-la, patim una crisi habitacional gravíssima, que té com a problema de fons el foment d’un model d’habitatge privat i mercantilitzat que no funciona. Les dades sobre llançaments parlen per si soles: segons les estadístiques judicials a tot l’Estat ja acumulem 684.385 desnonaments des de 2008 i 216 al dia el 2019, dels quals, el 67,5% van ser de lloguer. Un 80% en el cas de Barcelona, on hi ha com a mínim 9 desnonaments al dia, que equivalen a 47.800 persones que han estat expulsades de casa seva des del 2013 al 2019.
Cal remarcar que els avenços més importants en la protecció del dret a l’habitatge com d’accés als subministraments bàsics han estat impulsades per la ciutadania, com és el cas de la Llei 24/2015 catalana contra els desnonaments i els talls, recentment ampliada amb el Decret Llei 17/2019, o amb la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona, avenços que s’han de protegir, ampliar i garantir la seva implementació i que fan de Barcelona una ciutat més habitable i justa per tots els seus ciutadans.
També s’han fet esforços desde les administracions, que s’han desmostrat insuficients i sobretot, han estat mancats de pressupost, coordinació i cooperació entre les diverses administracions, així com de lideratge de les administracions amb més competències i recursos. Catalunya té menys del 3% d’habitatge públic i dediquem menys del 0’2% del PIB a polítiques d’habitatge, quan els països més avançats i dediquen el 3%.
Amb la crisis sanitaria del coronavirus es fa més evident que mai l’emergència habitacional s’ha cronificat a les diferents capes de la societat, sobretot a les més precàries, però no només. Tal i com va afirmar amb molt encert a principis d’abril la relatora de l’ONU de el dret a l’habitatge, Leilani Farha: “L’habitatge, és la primera línia de defensa davant el brot de COVID-19”. Per aquest motiu, països com França, Alemanya, Holanda, Portugal, Regne Unitt, Argentina o España (amb molts límits i problemes) han establert algun tipus de moratòria sobre els desallotjaments d’habitatges durant la crisi del coronavirus.
A més, es dóna la paradoxa que la situació actual ens ha obligat encara més a mirar “cap a dins” de les nostres vivendes i les seves condicions i ha fet més crua -si és possible- la situació de les persones que no disposen d’ella o de les que estan en risc de perdre’l per un desallotjament imminent.
És per això que des del Grup Promotor de la Llei 24/2015, proposem treballar conjuntament i de forma correlacionada en tots els sectors avantposant la salut de la ciutadania i els drets humans per sortir d’aquesta crisi el més fortes possibles i amb més drets. És important que totes entenem que, un cop dobleguem la corba dels contagis, haurem de posar a zero la corba dels desnonaments i garantir el dret a l’habitatge digne i adequat de tota la població.
En aquest sentit les mesures concretes que proposem com a punt de partida i que estem segures que la majoria compartireu, perquè són de sentit comú, són les següents:
Garantir que s’apliquen les lleis d’habitatge i d’emergència i que no es desnona a cap persona o família vulnerable i sense alternativa del seu habitatge habitual, i que tota la població té accés als sumbinistraments bàsics.
Pla de xoc per reallotjar de forma immediata a les 2.500 persones que estan a l’espera d’un habitatge a les meses d’emergència a tot Catalunya, 670 a Barcelona
Pacte de cooperació entre administracions i privats per augmentar el parc d’habitatge social al 15%, tal i com marca la Llei catalana del dret a l’habitatge, estudiant i aplicant al 100% de les possibilitats el marc legal actual i millorant-lo, si és necessari.
Pressupost per a polítiques d’habitatge a nivell autonòmic i estatal del 3% del PIB per a polítiques d’habitatge i el corresponent per eradicar pobresa energètica.
La primera reunió ha conclós convocant a 4 reunions sectorials per la propera setmana per avançar en el treball col·lectiu. Les taules creades són en l’àmbit econòmic, en l’àmbit social, de model urbà i cultural. En un mes es tornarà a fer una sessió plenària per tenir un pacte de ciutat de consens al Juliol.
Cal estar a l’alçada de les circumstàncies. Creiem que la necessitat de la cooperació entre diferents sectors ha estat unànime per part de totes les participants i ara cal demostrar que juntes podem sortir d’aquesta crisis més fortes i amb més drets.
Aqui podeu trobar el video de la 1a reunió: