El col·lapse de les meses d’emergència té solució recuperant urgentment la Llei 24/2015 en la seva totalitat

27 de setembre 2018

Davant la falta de resposta a la carta pública que vam adreçar al President Quim Torra el passat 29 de juny  i front la situació de col·lapse de les meses d’emergència a tota Catalunya, les PAHs catalanes fem una acció avui a la seu central de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per exigir una reunió urgent amb el President i amb el Conseller de Territori Damià Calvet per tal de fer-los arribar una demanda única de les PAHs catalanes: no podem esperar més a recuperar la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Catalunya ha patit des de l’inici de la bombolla immobiliària del 2008 més de 95.000 desnonaments. Durant aquests anys l’emergència habitacional s’ha vist agreujada per la pujada dels preus de lloguer i la falta de polítiques d’habitatge valentes que avantposessin l’interès social front el del mercat immobiliari. Tan sols al 2017 el 65% dels desnonaments executats a Catalunya són deguts a la falta de pagament de les quotes de lloguer, una xifra que anirà a l’alça a causa de l’actual bombolla de lloguer. Recordem que moltes entitats financeres que es van veure obligades a fer un lloguer social a famílies vulnerables que no podien continuar pagant la seva hipoteca en el període que la Llei 24/2015 estava plenament vigent, ara rescindeixen els contractes i/o bé augmenten la quota a valors inassolibles, abocant les famílies a un nou desnonament o a desnonaments invisibles sense alternativa habitacional i augmentant la llista d’espera de la mesa d’emergència. També engrossen la llista col·lapsada d’aquestes els milers de famílies que no han tingut cap més alternativa que accedir precàriament a través d’ocupacions a habitatges buits de bancs i grans propietaris.

Abans de l’estiu vam fer una petició d’informació sobre la llista d’espera de les meses d’emergència a la Generalitat, que ens han respost tan sols amb les dades que depenen de l’Agència, és a dir, les dels municipis catalans sense mesa pròpia. El número de sol·licituds rebudes a partir del 6 d’agost de 2015 (data d’aprovació de la 24/2015) fins al juliol del 2018 és de 4.999, de les quals s’han accepat i donat resposta a 2.512, havent-hi actualment 247 famílies en llista d’espera.

Però falten les dades dels municipis més importants i afectats per l’emergència habitacional: Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Martorell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Vic i Lleida. Sabem que la llista és molt més alta: al març de 2018 un reportatge de la Cadena Ser parlava de 2.000 famílies esperant un habitatge d’emergència a tot Catalunya!! Famílies com en Jordi, el veí de Cornellà que al juliol es prenia la vida quan Blackstone va anar a casa seva a desnonar-lo per no poder pagar el seu lloguer. Si la Llei 24/2015 estigués plenament vigent, desnonaments com el del veí de Cornellà no és produirien doncs els grans tenidors (entitats financeres i fons voltors) estarien obligats a oferir un lloguer social a les famílies.

La Llei catalana del dret a l’habitatge contempla que al 2027 el parc d’habitatge social a Catalunya ha d’estar al 15%, però avui dia no arriba a l’1,5%; fet que comporta un col·lapse de les meses d’emergència, que hi hagi una llista d’espera a habitatges protegits a Catalunya de 115.634 -a Barcelona de 36.000 demandants-, centenars de famílies obligades a recuperar habitatges buits per no veure’s al carrer, ara més precaritzats per motiu de la llei del PDeCAT al Congrés-  i milers de persones sense llar. És evident que sense la creació d’un parc públic de lloguer a les nostres ciutats la situació no millorarà, per això des de la ciutadania fa anys que reclamem que es destinin esforços i polítiques valentes d’habitatge que garanteixin la funció social de les llars. No podem permetre que hi hagi cap pis buit que no compleixi la seva funció social. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, Catalunya compta amb 34.061 habitatges protegits, dels quals 8.838 no comptaven amb cap visat de contracte en el període de 2007 i 2013. Una xifra alarmant que posa llum a la ineficiència de l’Administració per gestionar el seu parc públic quan hi ha una situació alarmant de desnonaments deguts a motius econòmics. El mateix Departament actualitza aquestes dades l’any 2016 mitjançant un estudi d’ocupació dels habitatges sense contracte i detecta 1.712 habitatges desocupats a Catalunya. No s’entén, gent sense casa i cases sense gent, no s’entén!

Avui presentem 78 casos d’algunes companyes de les PAHs catalanes que són un exemple de la realitat que vivim cada dia en els nostres pobles i ciutats. Famílies que no han pogut continuar pagant la seva hipoteca i/o lloguer i que s’han vist obligades a ocupar un habitatge o viure al carrer. Famílies que estan inscrites a les meses d’emergència però que la seva solució no arriba i que han de fer front a un altre desnonament mentre escolten de l’Administració que no hi ha pisos.

Aquesta llista d’espera i de patiment, d’exclusió social i de manca de resposta de les administracions hauria d’estar a zero. Hauria d’estar a zero perquè l’article 5.6 de la part vigent de la llei diu clarament que “les administracions han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés d’ésser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament”. I això s’està incomplint de forma flagrant. I el més important és que podria estar a zero per sempre més.

Som perfectament conscients que el recurs del PP i de Rajoy és el gran culpable d’aquesta situació. La manera de fer-ho és recuperar el lloguer social obligatori per a grans tenidors (article 5.1-2-3) i la cessió obligatòria per augmentar el parc d’habitatge assequible (article 7). Recuperar la Llei 24/2015 és urgent i necessari. No tan sols ho exigim des de la PAH sinó que també la reclamen professionals del tercer sector, juristes, entitats socials i municipis on els 6 mesos de vida de la Llei van tenir una eina per poder donar solucions a famílies amb risc de perdre la seva casa.

Fa més de 9 anys que lluitem per garantir el dret a l’habitatge, dia a dia en les nostres assemblees donem respostes i solucions que l’Administració no és capaç de donar. Vam ser capaces de canviar lleis injustes i buscar solucions a la pobresa energètica i a la emergència habitacional transformant la ILP habitatge en Llei 2472015La majoria del Partit Popular i el tribunal Constitucional van posar fre a la llei suspenent els articles que corresponsabilitzaven al sector privat: un altre favor a la banca i deixant sense alternativa a milers de famílies. 

Però la situació ha canviat i amb una correlació de forces polítiques diferents del Congrés dels Diputats i amb un nou Govern a la Generalitat de Catalunya, no hi ha excuses per no recuperar totalment la llei més garantista en matèria d’habitatge i pobresa energètica: la Llei 24/2015.

Les PAHs catalanes no acceptarem que aquesta llei no es recuperi en la seva totalitat i avui ho volem deixar clar. No podem permetre que es continuïn vulnerant drets humans i que les administracions no hi donin resposta. Ara, tenim l’oportunitat d’eradicar la llista d’espera de la mesa d’emergència recuperant la 24/2015 i donar resposta a les famílies.

Exigim seure’ns a la taula amb els governs català i estatal per recuperar demà mateix la 24/2015. 

No hi ha excuses. Hi han vides en joc.

#RecuperemLa24