1. Per què una Iniciativa Legislativa Popular?

A Catalunya hi ha 50 desnonaments cada dia, a les ja més de 110.000 execucions hipotecàries iniciades des de 2008, cal sumar-hi la creixent problemàtica dels desnonaments per impagament de lloguer. Així mateix, més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica, perquè no poden mantenir les seves llars a temperatura adequada, o ja han patit talls de subministrament.

Després de la ILP presentada per la PAH al Congrés dels Diputats, que va recollir el recolzament de més de 1.400.000 signatures i del propi Parlament de Catalunya, les mesures proposades s’han convertit en un clam de la ciutadania. Amb la ILP al Parlament, s’adapten les reivindicacions de l’anterior ILP estatal a les competències autonòmiques, introduint mesures davant noves problemàtiques com els desnonaments per impagament de lloguer i la pobresa energètica. Un cop més, és la ciutadania organitzada la que interpel·la a les institucions per tal de que actuïn en front d’una situació d’emergència.

2. Quin és l’objectiu de la ILP?

Amb les mesures que es preveuen a la ILP es persegueix garantir el dret a l’habitatge posant fi a la pobresa energètica i a l’emergència habitacional.

Així, la ILP al Parlament introdueix mesures de segona oportunitat per a les persones sobreendeutades; reivindica la garantía d’un lloguer social per les famílies en risc de desnonament; obliga a la creació d’un parc públic de lloguer a partir dels pisos buits propietat d’entitats financeres; i impedeix els talls de subministraments bàsics que afectin a persones en situació de vulnerabilitat.

3. Té competència la Generalitat en aquesta matèria?

El govern de la Generalitat de Catalunya disposa d’importants competències en matèria d’habitatge, serveis socials, obligacions i contractes, i protecció de consumidors i usuaris, que li permeten fer front a l’actual situació d’emergència habitacional i pobresa energètica.

Tanmateix, tot i aquest marc normatiu, el Govern continua impulsant polítiques que s’han demostrat clarament insuficients i que suposen un retrocés en la garantía al dret a l’habitatge i als subministraments bàsics. Es segueix incentivant la mediació i interlocució amb les entitats financeres, renunciant complir amb el deure d’impedir la desocupació permanent dels habitatge. Els ajuts al pagament de l’habitatge segueixen condicionats a disponibilitat pressupostària, excloent a les famílies amb ingressos insuficients. Finalment, s’ignora completament la problemàtica de les cada dia més famílies en situacions d’infra habitatge, per les que no es preveu cap resposta adequada.

En el cas dels subministraments bàsics des de la Generalitat no es dona resposta a la problemàtica que pateixen moltes famílies que no poden fer front al pagament de les seves factures. No existeix un mínim garantit d’accés a aquests subministraments per les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Es produeixen talls indiscriminats perquè no s’aplica el principi de precaució, pel qual no s’hauria de produir cap tall sense intervenció prèvia de l’administració pública. Fins al moment només s’han proposat mesures que no resolen el problema de la pobresa energètica que requereix de intervencions estructurals per fer-hi front.

4. Per què no es preveu expressament la dació en pagament?

La ILP al Parlament no preveu la dació en pagament com a tal, sinó un mecanisme de segona oportunitat adaptat a les competències de Catalunya. en matèria de protecció dels consumidors i dret civil propi. A través d’un procediment extrajudical i un altre de judicial, s’assegurarà l’extininció de tots els deutes derivats del sobreendeutament hipotecari mitjançant l’entrega de l’habitatge.

5. Amb la ILP, és possible aturar tots els desnonaments a Catalunya?

La ILP preveu una sèrie de mesures per garantir que a Catalunya no es produeix cap desnonament per impagament d’habitatge habitual a deutors de bona fè.

En el cas de les famílies que no poden pagar la hipoteca, es preveu un mecanisme perquè, a més de la dació en pagament, les entitats financeres estiguin obligades a concedir-los el lloguer forçós de l’habitatge executat durant un mínim de 3 anys.

Pel que fa al lloguer, les persones i famílies en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al seu pagament tindran garantit l’accés a l’habitatge. Quan el propietari de l’immoble sigui una entitat financera o un gran tenedor d’habitatge aquest haurà d’aturar el desnonament i oferir un lloguer social a la família. En canvi, quan aquest sigui un petit tenedor d’habitatge serà l’administració l’encarregada de concedir ajudes perquè l’afectat pugui seguir a l’habitatge o assegurar un reallotjament adequat.

6. La ILP afectarà als petits propietaris?

La ILP distingeix expressament diferents mecanismes en funció de quin sigui el propietari de l’habitatge. En el cas dels petits propietaris, seran les administracions públiques les responsables d’assegurar que les persones puguin seguir pagar el lloguer a través d’ajudes, i en cas que sigui inevitable el desallotjament, garantir un reallotjament adequat. A diferència del que passa amb els grans tenedors d’habitatge, en cap cas recaurà sobre els petits propietari la responsabilitat de concedir un lloguer forçós a les famílies.

7. Què és la pobresa energètica?

La pobresa energètica afecta a les persones que no poden pagar el rebut corresponent a un consum mínim dels subministraments bàsics d’aigua, llum i gas per viure amb dignitat. La radiografia del seu creixement és alarmant: avui 320.000 llars catalanes viuen en aquesta situació. Les causa principal d’aquesta situació han estat la pujada de preus d’aquests subministres, doncs els preus de l’energia i l’aigua han pujat, des de 2007, més del 60%, i en l’ultima dècada s’han doblat, situant el cost de l’energia a dia d’avui en un 30% per sobre de la mitjana europea. Així tot i que la població estigui baixant els seus consums, el rebut no para de pujar, de la mateixa manera que els beneficis de les companyies, que doblen els de la resta de companyies europees.

La pobresa energètica afecta directament a la salut de les persones: només el 2012 es van produir a l’Estat espanyol entre 2.400 i 9.600 morts prematures vinculades a aquesta problemàtica.

8. El Decret de la Generalitat és suficient per acabar amb la pobresa energètica?

El Decret impulsat per la Generalitat per preveure mesures contra la pobresa energètica va resultar totalment insuficient. Es preveia una treva hivernal que endeutava encara més a les famílies perquè no perdonava el deute si no que l’aplaçava. A més no es va fer cap esforç en donar a conèixer aquest Decret i finalment només 850 famílies van poder acollir-se.

Avui en dia el Decret està suspès pel Tribunal Consittucional, tot i així la Generalitat preveu tirar-ho endavant a través d’acords amb les distribuïdores, element que posaria en total indefensió de les famílies envers les companyies doncs quedarien endeutades a partir de l’1 d’abril. Per fer front a aquest deute, la Generalitat vol impulsar un fons per fer front als impagaments amb capital majoritàriament públic i per tant esdevindria més una garantia de cobrament a les empreses subministradores que no una mesura per acabar amb la pobresa energètica.

És necessari que s’apliquin mesures estructurals que posin fi a la pobresa energètica garantint un mínim de subministraments bàsics a totes les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, que no es produeixi cap tall i aconseguint que les empreses subministradores assumeixin les responsabilitats i no només els beneficis de gestionar aquests serveis bàsics.

9. Quin seria el cost econòmic i social de no aprovar la ILP?

No aprovar les mesures la ILP implica condemnar milers de persones a la pobresa i l’exclusió social de forma irreversible.

  • Vulnerant els drets humans més bàsics, en concret el dret a un habitatge digne, configurat en l’àmbit internacional recollit a l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’art 11 del PIDESC.
  • Hipotecant les finances públiques per tal de subsidiar les necessitats de les famílies sobreendeutades.
  • Excloent a milions de persones que es veuen obligades a acudir a l’economia submergida front l’amenaça d’embargament de sou davant els impagaments per l’habitatge o els subministraments. Aquest fet, comporta l’evasió d’impostos i la conseqüent reducció d’ingressos públics, en un context en que aquests són més necessaris que mai.

En definitiva, garantir el dret a l’habitatge i als subministraments, suposaria alliberar uns recursos que contribuirien de manera decisiva a reactivar la demanda interna, el consum i, per tant, l’economia.

10. Qui pagarà el cost de l’aplicació de les mesures de la ILP per garantir el dret a l’habitatge i als subministraments bàsics?

Garantir el respecte del dret a l’habitatge i l’accés als subministraments bàsics a Catalunya és responsabilitat del Govern de la Generalitat. Per aconseguir-ho és imprescindible impedir l’existència de grans quantitats d’habitatges permanentment buits propietat d’entitats financeres i grans tenedors, així com assegurar la col·laboració de les grans empreses en la garantia dels subministraments bàsic i l’aturada dels desnonaments.

En aquest sentit cal destacar que les cinc entitats financeres més grans de l’Estat espanyol —Santander, BBVA, Caixabank, Popular y Sabadell— van tancar 2013 amb un benefici de 7.674 milions. Des de que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 milions d’euros a les entitats financeres sense exigir-los cap contrapartida social. Segons estudis oficials, son aquestes mateixes entitats les que concentra el gruix de pisos buits a l’Estat Espanyol.

Pel que fa a l’oligopoli elèctric, plegat d’exministres i presidents, duplica els beneficis de les empreses europees. Les successives pujades de la llum registrades han permès ingressar 21.600 milions addicionals a les companyies elèctriques des que va començar la crisi econòmica. La patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya (PIMEC) assegura que entre 2003 i 2011, les grans elèctriques han obtingut una ràtio de benefici sobre vendes set vegades superior al conjunt de les PIME catalanes.

En un context de dèficit públic com l’actual no es pot renunciar a interpel·lar a les entitats bancàries i companyies subministradores per tal de que assumeixin la seva part de responsabilitat en revertir la situació d’emergència habitacional i energètica actual.