El passat divendres 22 de juliol va tenir lloc la tercera trobada entre el Grup Promotor de ILP Habitatge -Llei 24/2015- i els 12 municipis més poblats de Catalunya. L’Observatori DESC, juntament amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), vam organitzar la jornada de treball, que va tenir lloc a la seu del grup ECOS a Barcelona, enfocada de forma monogràfica sobre les ocupacions. A la reunió es van compartir xifres, informació, experiències i postures dels diferents ajuntaments en relació amb l’ocupació en precari d’habitatges.

Gràcies a la informació proporcionada pels 12 municipis, l’Observatori DESC i el Grup Promotor de la ILP d’Habitatge han pogut elaborar un informe amb informació sobre l’impacte de la llei 24/2015, les eines per fer reallotjament, els convenis amb entitats financeres, les ocupacions, l’adquisició d’habitatges, la intervenció sobre habitatges buits o la rehabilitació.

A continuació podeu consultar les principals conclusions de l’informecomplet en el document adjunt:

En matèria d’habitatge, es poden apuntar algunes conclusions generals:

1) Les dades relatives a l’impacte de la llei 24/2015 durant els seus 9 mesos de vigència són força interessants: s’han resolt 2554 casos d’emergència
habitacional, s’han pogut aturar 4.286 desnonaments i s’han aconseguit 914 lloguers socials.

2) És important tenir en compte que els desnonaments per impagament de lloguer representen el 79% del total de desnonaments en els municipis objecte d’estudi. Això assenyala la necessitat d’apostar per ajuts al pagament del lloguer i polítiques per garantir preus assequibles dels habitatges en aquesta forma de tinença. Sovint s’ha plantejat la necessitat que la Generalitat obri una convocatòria permanent d’ajuts al pagament del lloguer.

3) En relació amb els serveis d’intermediació hipotecària, s’han signat 314 dacions en pagament, 328 refinançaments i 64 quitances. Una mancança important és la manca d’assessorament en casos d’impagament de lloguer, si bé s’han perfeccionat aquests serveis en els darrers temps.

4) El volum de desnonaments que acumulen aquests municipis, el 54% del total de Catalunya, juntament amb la suspensió de l’articulat de la Llei 24/2015 que obliga als grans tenidors a reallotjar i l’escàs resultat de l’aplicació de la normativa per mobilitzar l’habitatge buit, indiquen necessitats molt explícites. És important aconseguir mobilitzar l’habitatge buit que no està complint la seva funció social. Per fer-ho, és necessari tenir una metodologia comuna, tant de cens o inventari – més de la meitat dels municipis en disposen- com de multes i sancions -8 dels 12 municipis n’han fet ús-. En total, s’han mobilitzat 577 habitatges buits. En aquest sentit, és important coordinar l’aplicació de la normativa vigent en aquest sentit vers els grans tenidors d’habitatge per cercar un resultat major que l’aconseguit fins a l’actualitat.

5) En matèria de reallotjament, els recursos emprats pels ajuntaments han estat diversos. Si bé els habitatges municipals han estat l’eina més utilitzada, la manca de pisos ha comportat que es fessin servir pensions o habitatges del mercat privat de lloguer, recursos que resulten molt costosos. Segons les dades aportades, el darrer any s’han realitzat aproximadament 596 reallotjaments als 12 municipis objecte d’estudi.

6) Les xifres en relació amb les cessions d’habitatges per part de les entitats financeres superen els 300 pisos, si bé les condicions en què es troben aquests
habitatges difereixen entre municipis. Es valorava la necessitat de disposar de convenis similars per homogeneïtzar condicions. La despesa en matèria de mal
estat d’aquests habitatges sovint és elevada. En aquest sentit, hi ha certa manca d’ús dels mecanismes legals a l’abast del món local. Si bé 8 dels 12 ajuntaments han donat ordres d’execució d’obres o interposat multes coercitives o sancions per mal estat de conservació de l’habitatge, pot resultar útil aprofundir en aquest àmbit com a via d’augment del parc públic. El tanteig i retracte també és una opció utilitzada encara de manera minoritària pels ajuntaments (tan sols un 25%).

7) Les ocupacions en precari és una preocupació que han manifestat tots els Ajuntaments, tot i que hi han formes diverses alhora d’abordar solucions, assenyalant aquí també, la necessitat de coordinar-se i tenir polítiques compartides en aquest àmbit. El 54,5% dels ajuntaments consultats estan utilitzant propostes d’intervenció al respecte: és important fer un recull d’experiències i poder-les compartir.

En matèria de pobresa energètica, es pot considerar que:

1) Segons les dades aportades pels 12 municipis que han participat a l’enquesta, gràcies a la Llei 24/2015 s’han aconseguit aturar 4.399 talls de subministrament, xifra que demostra la utilitat de la norma. Recollir aquestes dades mensualment desagregades per tipus de subministrament (aigua, llum i gas) aportaria una informació molt rellevant a l’hora de saber si la norma s’està aplicant com caldria.

2) Resulta evident que no es pot menystenir l’impacte de la Llei 24/2015 a l’hora d’evitar els talls de subministraments, però també ho és que, a priori, sembla que no s’està aprofitant tot el potencial de la norma per a eradicar-los. Les respostes dels ajuntaments posen sobre la taula que encara hi ha incompliment per part de les companyies subministradores de la Llei 24/2015 i només l’ajuntament de Sabadell ha exercit la seva potestat sancionadora. Per tant sembla necessari que la resta d’ajuntaments se sumin a aquesta pràctica per tal d’aconseguir que les companyies el compliment d’aquesta norma.

3) Vista la dificultat de disposar de dades sobre pobresa energètica, seria interessant ampliar aquesta informació, ja que és una de les parts ara mateix vigents de la Llei 24/2015 i sobre la que es detecten dificultats en la seva aplicació, per exemple definint bé quins són els incompliments, per part de quines companyies i quines implicacions tenen a nivell de pressupostos dels Ajuntaments el fet que encara no s’hagin signat els convenis amb les companyies subministradores. Aquestes dades ajudaran a determinar quines són les dificultats i les actuacions que es poden implementar de forma coordinada entre els diferents ajuntaments.

Quan es tracta de coordinar accions compartides, i tenint el compte el pes d’aquests 12 municipis en relació a l’emergència habitacional però també en la disponibilitat de recursos per revertir-la si s’aconsegueixen activar; cadria considerar molt seriosament la possibilitat de compartir recursos humans, tècnics i econòmics.

Finalment, és important assenyalar la necessitat de continuar realitzant aquests informes periòdicament i millorant la metodologia per tenir dades més homogènies que permetin elaborar conclusions més precises.

Descarrega l’informe sobe emergencia habitacional i pobresa energètica